El potencial de l’optogenètica
L’optogenètica és una tècnica que utilitza els mètodes genètics combinats amb tecnologia òptica per controlar l’activitat de les neurones utilitzant la llum. La seva particularitat és que, en incorporar certes cèl·lules de gens exògens que codifiquen proteïnes sensibles a la llum a les cèl·lules del cervell, la seva activitat es pot activar o inhibir d’una manera molt precisa. D’aquesta manera s’afecta només les neurones seleccionades.
El camp de l’optogenètica s’ha expandit ràpidament en els esforços per restaurar la funció visual de malalties que causen ceguesa, reemplaçant -per exemple- els fotoreceptors danyats de la retina amb proteïnes fotosensibles. Una de les virtuts de les teràpies basades en l’optogenètica és que s’apliquen amb tècniques quirúrgiques mínimament invasives —mitjançant injeccions intraretinals o bé subretinals. No obstant això, en l’actualitat, moltes d’aquestes investigacions estan en un estadi bàsic, i de moment hi ha poques aplicacions clíniques en humans.
El B·Debate Fighting Blindness. Future Challenges and Opportunities for Visual Restoration ha programat una sessió dedicada íntegrament a l’optogenètica i visió artificial. Hi prendrà part, entre d’altres, el director del Grup de Neuroenginyeria Biomèdica de la Universidad Miguel Hernández, Dr. Eduardo Fernández. Dirigeix els esforços a crear un dispositiu electrònic (prótesis visual intracortical) que, connectat al cervell, aconsegueixi interactuar amb la retina i permeti restablir la visió en persones cegues. També hi intervindrà el Cap del Department of Ophthalmology & Visual Sciences de la New Jersey Medical School, Dr. Marco Zarbin, una referència mundial en la recerca de tractaments de regeneració visual amb cèl·lules mare.
Imatge cortesia de Dra. Gema Martínez-Navarrete