“Cal pensar en la necessitat i en la persona, no en l’últim invent que ha arribat al mercat”

ENTREVISTA A DANIELA RUBIO I JOSÉ GONZÁLEZ, ESPECIALISTES EN ACCESSIBILITAT DIGITAL

Què és l’accessibilitat digital?
J: Les persones amb qualsevol tipus de discapacitat han de poder accedir i fer ús de les TIC en general i d’internet en particular. Cada vegada un nombre més elevat de persones en aquesta situació confien en la tecnologia per millorar les seves condicions de vida i les seves tasques quotidianes.

És important la tecnologia en una persona cega o amb baixa visió?
J: És fonamental. Fa 25 anys tot era molt més difícil. La tecnologia és la nostra aliada i ens fa la vida més fàcil. Imagineu-vos que esteu al carrer i que disposeu d’un dispositiu que us indica en quin encreuament us trobeu o us llegeix un cartell. Anys enrere això era una cosa impensable.
D: Ben utilitzada ens fa la vida quotidiana més fàcil. Disposar d’un lector de textos, d’una aplicació que t’indica si hi ha llum o no a l’habitació o que et diu de quin color és la roba del teu armari és realment útil.

Tot el que hi ha al mercat serveix?
D: Cada app o cada dispositiu s’adeqüen a una situació, a una necessitat i a una edat. No té cap sentit oferir una solució tecnològica complexa a una persona gran que no l’entendrà, quan hi ha opcions més simples que podrà utilitzar.
J: Moltes vegades la tecnologia ens ofereix un excés d’informació difícil de gestionar. Tampoc cal anul·lar tots els nostres sentits. Les persones amb baixa visió o ceguesa han d’utilitzar la tecnologia per ajudar-se, però també han de potenciar l’oïda, el tacte, la seva capacitat d’atenció. També hem de ser capaços de demanar ajuda.

Què passa quan una persona té de sobte problemes de visió?
D: A més de l’impacte psicològic, que ja en si mateix és un repte, resulta molt frustrant. No és el mateix una persona cega de naixement que ha tingut tota una vida per adaptar-se a la situació que una persona que ho pateixi de cop i volta.

Per què la plataforma SilVer?
J: És un punt de partida per fer front principalment a una situació sobrevinguda. És una selecció d’aplicacions i dispositius que actualment es troben al mercat. La Daniela i jo els hem seleccionat, analitzat i testat pensant en la seva funcionalitat, a qui van dirigits, la dificultat d’ús, el preu i molts altres paràmetres. També hem tingut en compte si la persona que els farà servir té problemes amb la visió central o amb la perifèrica, ja que evidentment la necessitat no és la mateixa.
D: És una selecció de qualitat. Algunes les hem escollit pel seu valor intrínsec, d’altres pensant que siguin econòmicament accessibles, fàcils de trobar i d’utilitzar. Hem tardat uns mesos en realitzar el treball i hem descartat de les nostres recomanacions més de 100 dispositius.

Com sorgeix la relació amb l’Institut de la Màcula i la Barcelona Macula Foundation?
D: Com tot a la vida, de diferents casualitats personals. El doctor Monés, en contacte diàriament amb persones que viuen en aquesta situació, volia impulsar un projecte que fos útil i fiable. Nosaltres teníem també aquesta sensibilitat després d’estar molts anys ensenyant a persones amb problemes de visió. Així que vam unir capacitats.
J: Nosaltres volíem fer un treball artesanal, pensant en la persona i no en l’última novetat. El doctor Monés i el seu equip coincidien completament amb aquesta manera de pensar.