Característiques de la degeneració macular associada a l’edat que presenten els pacients que tenen una variant inusual en el gen CFH
El projecte europeu «EYE-RISK», en què participa la Barcelona Macula Foundation, té l’objectiu d’explorar la combinació de factors genètics i no genètics que causen la degeneració macular associada a l’edat (DMAE). Amb aquesta finalitat, cal determinar si els pacients amb DMAE es poden classificar en diferents grups de risc a partir d’informació sobre els conductors moleculars de la malaltia. Diversos investigadors del Centre Mèdic Universitari Radboud, l’Hospital Universitari de Colònia i la Universitat Queen’s de Belfast han publicat fa poc un estudi al prestigiós diari JAMA Ophthalmology titulat «Phenotype Characteristics of Patients with Age-Related Macular Degeneration Carrying a Rare Variant in the Complement Factor H Gene» (‘Característiques fenotípiques de la degeneració macular associada a l’edat que presenten els pacients que tenen una variant inusual en el gen del factor H del complement (CFH)’).
El risc de DMAE està determinat per una combinació de factors ambientals, com ara l’edat, el tabac i variants genètiques habituals i inusuals. Un gran nombre d’aquestes variants genètiques s’han trobat en gens que codifiquen components del sistema del complement. Les variants inusuals en el gen CFH poden comportar un risc molt alt de DMAE, un risc que és fins a 30 vegades més gran per a les persones que presenten aquestes variants que per a les que no les presenten. Hi ha estudis funcionals que han demostrat que aquestes variants poden desembocar en una funció reduïda de la proteïna de factor H, fet que posteriorment comporta una disminució de l’habilitat per a inhibir l’activació del complement. Actualment, diversos assajos clínics estan provant l’eficàcia que tenen els inhibidors del complement a l’hora d’evitar que progressi la DMAE. S’ha postulat que els pacients amb una activació elevada del complement —per exemple, perquè presenten variants inusuals en el gen CFH— podrien respondre més bé als inhibidors del complement que els pacients de DMAE en general.
En aquest estudi els autors han volgut determinar si els pacients que presenten variants inusuals en el gen CFH tenen característiques particulars que els diferencien dels pacients sense variants inusuals en el gen CFH. Una descripció de les persones portadores de CFH permetria que els oftalmòlegs seleccionessin d’una manera més eficient els pacients per a proves genètiques i per a tractaments d’inhibició del complement.
Per a aquest estudi s’han triat imatges i dades genètiques dels pacients amb DMAE de la base de dades genètiques d’Europa (EUGENDA). En total, s’han inclòs en l’estudi 100 ulls de 51 persones portadores i 204 ulls de persones no portadores. Les persones portadores de variants inusuals del gen CFH tendeixen a tenir més druses i més grosses, que sovint se situen fora de la retina central, sobretot entre el disc nasal i l’òptic, i sovint solen tenir druses cristal·lines. Tot i que els portadors de les variants inusuals de CFH presenten característiques diferents de la malaltia, no és possible diferenciar d’una manera gaire precisa entre persones portadores i persones no portadores.
Les característiques de la malaltia podrien ajudar els oftalmòlegs a seleccionar pacients per a un cribratge genètic. Podrien valorar si fan proves genètiques en pacients amb druses grosses, druses cristal·lines o druses entre el disc nasal i l’òptic, en combinació amb altres característiques del pacient, com ara l’edat d’aparició de la malaltia, les druses cuticulars en angiografia amb fluoresceïna i antecedents familiars positius de DMAE.
Podeu llegir l’estudi aquí.
