Determinant la presència d’inflamació foveal en pacients amb DMAE seca es poden estudiar les diferents capes de la retina amb alta precisió

La revista Ophthalmology, revista oficial de l’American Academy of Ophthalmology i la capçalera científica més prestigiosa del sector oftalmològic, publica per segona vegada un article del Dr. Monés i el seu equip científic, sota el títol “Optical Coherence Tomography Assessment of Apparent Foveal Swelling in Patients with Foveal Sparing Secondary to Geographic Atrophy”.

Els doctors J. Monés, M. Biarnés, F. Trindade i col·laboradors exposen, a partir de les dades de l’estudi comparatiu de 13 ulls en 10 pacients i un grup control de 13 pacients, que determinar la presència d’inflamació foveal associada a pacients amb DMAE seca, mitjançant OCT de domini espectral, permet estudiar les diferents capes de la retina amb alta precisió.

Troballes amb especial rellevància clínica

L’atròfia geogràfica en la DMAE atròfica no progressa de manera uniforme en la màcula sinó que normalment deixa un illot preservat que, amb el temps, es va esvaint. Hi ha autors que han descrit l’existència d’una inflamació d’aquest illot, en principi, per inflamació en els fotoreceptors. En aquest article, mostrem que no hi ha una inflamació dels fotoreceptors, sinó que el que hi ha és, exclusivament, un engruiximent de la capa dels axons. Aquesta sí que està engrossida però això queda compensat per un aprimament de les capes més externes de la retina (globalment no hi ha una inflamació de la fòvea).

Aquestes caracteritzacions són molt importants i les considerem troballes amb especial rellevància clínica, ja que poden tenir implicacions terapèutiques específiques per analitzar l’eficàcia de nous tractaments.

L’article anterior, publicat fa escassament sis mesos, sota el títol “Hyporeflective wedge-shaped band in geographic Atrophy secondary to age-related macular Degeneration: un underreported finding” va suposar un avanç en l’enteniment dels mecanismes de la DMAE a nivell cel·lular , el que pot contribuir al desenvolupament de nous fàrmacs experimentals.

Els resultats d’aquesta segona publicació són d’especial rellevància ja que “per poder aplicar nous tractaments i distingir els efectes de nous fàrmacs és determinant tenir ben caracteritzats les troballes científiques a nivell histològic i a nivell de capes de les cèl·lules de la retina” comenta el Dr. Jordi Monés, Director mèdic de la Barcelona Macula Foundation: Research for Vision .