El Dr. Jordi Monés exposa la hipòtesi sobre la progressió cap a l’atròfia geogràfica al WOC
El Dr. Jordi Monés, MD, PhD, Director Mèdic de la Barcelona Macula Foundation, ha estat convidat a la 36a edició del Congrés Mundial d’Oftalmologia per exposar les últimes investigacions fetes en la degeneració macular, camp del qual n’és un dels especialistes més reconeguts.
En aquesta trobada de referència en l’àmbit oftalmològic, Jordi Monés ha presentat entre altres estudis, els resultats de “Drusen Ooze: A Novel Hypothesis in Geographic Atrophy” que descriu les noves troballes relacionades amb les druses i contribueix a conèixer millor els mecanismes que estan involucrats en la progressió cap a l’atròfia geogràfica. El Dr. Monés ha insistit en què “cada vegada som més a prop de trobar solucions que evitin la ceguesa en pacients amb DMAE”. Aquest treball s’emmarca en el Projecte Europeu EYE-RISK, que agrupa centres de recerca de més de 6 països europeus.
La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és una malaltia caracteritzada per lesions degeneratives progressives a la màcula, part responsable de la visió més fina i representa actualment la primera causa de ceguesa als països desenvolupats. Una de les conseqüències del progrés d’aquesta malaltia és l’atròfia geogràfica, que provoca una pèrdua d’agudesa visual per culpa de la pèrdua de l’epiteli pigmentari de la retina i els fotoreceptors.
L’estudi presentat posa de manifest que les drusen ooze podrien activar la superfície apical de l’epiteli pigmentari de la retina (EPR) sobrepassant la capacitat de manteniment de l’entorn dels fotoreceptors, fet que conduiria a la seva mort. Aquest fet el succeiria l’alliberament incontrolat continu del material intracel·lular, que activaria encara més les cèl·lules de l’EPR veïnes, propagaria la mort cel·lular i promouria la progressió de l’atròfia com un cicle viciós de cèl·lula a cèl·lula.
El punt fort d’aquest treball ha estat l’observació detallada, precisa, dinàmica i d’alta resolució de les característiques de les druses i de la progressió cap a l’AG, duta a terme mitjançant SD-OCT, fet que pot contribuir indirectament en conèixer millor els mecanismes cel·lulars que estan involucrats en l’atròfia geogràfica i també en fomentar l’ús de l’SD-OCT per complementar la histologia i aclarir les vies cel·lulars en les malalties de la retina.
