Models d’atròfia que permetin treballar amb teràpies regeneratives sobre exemples propers als reals
Tot i els recents avenços en el tractament de la forma humida de DMAE, avui en dia el gran repte al qual la comunitat oftalmològica s’ha compromès consisteix a trobar un tractament que alenteixi la progressió inexorable de la forma atròfica de la malaltia, juntament amb altres enfocaments que restaurin o regenerin la part afectada del teixit de la retina malalta.
Actualment, la forma avançada de la DMAE seca amb atròfia geogràfica (AG) és una de les principals causes de ceguesa legal en els pacients d’edat avançada al món industrialitzat, i representa a dia d’avui fins a un terç dels casos.
Per mirar de trobar models amb què poder investigar els orígens i tractaments de patologies com aquestes, s’ha detectat que el model en ull de porc té unes característiques molt semblants a les de l’ull humà, igual que la seva retina. El propòsit en aquest estudi ha estat crear un model d’atròfia de les capes externes de la retina igual que en la DMAE atròfica que trobem en humans i que ens ajudarà a investigar i treballar per trobar respostes a malalties de la visió que, encara avui, no tenen cura.
S’ha aconseguit crear un model d’atròfia igual que la DMAE atròfica humana
Per treballar en els processos que han de portar a donar resposta als molts interrogants que la DMAE ofereix, la prestigiosa publicació científica IOVS Investigative Ophthalmology & Visual Science ha publicat un article amb el Director Mèdic de la Barcelona Macula Foundation: Research for Vision i Director de l’Institut de la Màcula, Dr. Jordi Monés MD, PhD com a primer autor; junt amb un equip d’investigadors on s’hi inclouen també el Dr. Marc Biarnés i l’optometrista Míriam García, tots dos de la BMF. L’estudi va comptar així mateix amb el suport del Departament de Medicina i Cirurgia Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universidad Miguel Hernández d’Alacant i el CIBER-BBN de Madrid.
Aquest resultat ajudarà a trobar respostes a malalties de la visió que avui no tenen cura
La investigació duta a terme explica que s’ha aconseguit trobar amb quins mètodes i materials es poden aconseguir uns escenaris inicials d’atròfia altament similars als que pateixen els humans. Aquest èxit científic permetrà, després, iniciar processos de tractaments amb teràpies regeneratives sobre una base de patologies molt semblants a les que pateixen els humans.
DMAE seca amb atròfia geogràfica en un ull humà.
DMAE seca amb atròfia geogràfica en un ull de porc.
Una gran dificultat en la investigació de teràpies de l’AG és la falta de bons models. L’AG té unes característiques pròpies en el tractament i és que, en casos avançats, hi ha la necessitat de fer un tractament regeneratiu més que no pas d’aturar la progressió de l’atròfia.
En casos avançats d’atròfia geogràfica (AG) es necessari un tractament regeneratiu
Patologies com ara la malaltia de Stargardt, una altra forma d’atròfia de les capes externes de la retina, suposen un impacte econòmic i social molt important tant pels pacients, sovint joves, com també per a les seves famílies.
Per tots aquests motius cal remarcar la necessitat d’un model animal que imiti les característiques de l’AG, per així poder provar l’eficàcia de noves teràpies regeneratives emergents i que tenen com a objectiu restaurar la funció visual, com ara el trasplantament de cèl·lules mare o bé l’optogenètica.