Dr. Jordi Monés
El Dr. Jordi Monés és MD, Ph.D., Oftalmòleg, Especialista i Investigador en màcula i vitri. Director de l’Institut de la Màcula i Director, Investigador Principal i un dels patrons fundadors de la Barcelona Macula Foundation: Research for Vision. Número de Col·legiat COMB 22.838.
El Dr. Monés va obtenir el títol de doctorat cum laude en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, Espanya. Es va especialitzar en oftalmologia al Centre d’Oftalmologia Barraquer, Universitat Autònoma de Barcelona, entre 1986 i 1989. Va dur a terme l’especialització en recerca de la retina al Massachusetts Eye and Ear Infirmary (MEEI) de la Harvard University, Boston, Estats Units, el 1990 i el 1991, i l’especialització clínica en retina a l’Hospital San José de l’Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey (ITESM), Mèxic, el 1992.
Des del 2007 és director de l’Institut de la Màcula, a Barcelona, centre acreditat de la xarxa d’excel·lència en la recerca de l’European Vision Institute, així com director mèdic i un dels patrons fundadors de la Barcelona Macula Foundation: Research for Vision des del 2011. El Dr. Monés també ha estat membre de la Junta Directiva del Futbol Club Barcelona, comissionat del Barça Innovation Hub i responsable del Departament de Medicina Esportiva (Servei Mèdic, Rendiment i Tecnologia) des del 2010 fins al 2017. Amb l’objectiu de contribuir a millorar la salut pública, va impulsar i va posar en marxa el projecte «Barça sense fum», l’únic a tot Espanya encara avui en dia. L’èxit de la campanya es va materialitzar mitjançant diversos premis i el reconeixement públic, incloent-hi el reconeixement de la Comissió Europea.
Els camps de recerca en què treballa són la fisiologia patològica, els mètodes d’imatgeria i les noves teràpies aplicades a la degeneració macular associada a l’edat (DMAE) i a les malalties degeneratives de la retina —sobretot pel que fa a l’etapa final de la forma atròfica—, les propostes de regeneració amb cèl·lules mare i amb teràpies gèniques, el microbioma i la biofotònica clínica.
El Dr. Monés va participar en les primeres etapes d’una teràpia fotodinàmica experimental al MEEI i després va intervenir de manera intensa en els primers assajos clínics sobre la DMAE exsudativa —els estudis TAP i VIP. Quan va tornar a Barcelona, després d’haver estudiat a la Harvard University i al Tecnológico de Monterrey, va utilitzar i va desenvolupar tècniques d’imatgeria innovadores aplicades a la DMAE, especialment l’angiografia amb indocianina, i teràpies amb làser, com ara el tractament dels vasos nutricis. Posteriorment, ha divulgat de manera profusa i ha participat com a investigador principal en molts assajos clínics sobre la DMAE que s’han dut a terme en diferents centres internacionals i en assajos que han impulsat persones investigadores per a tractar aquesta malaltia, i ha participat de manera intensa en el disseny i la direcció d’aquests assajos com a membre de diversos comitès científics. Ha contribuït a optimitzar i a dissenyar tractaments preventius per a la DMAE neovascular, i ha publicat articles per defensar de manera decidida entre la comunitat científica que s’apliquin teràpies preventives a llarg termini i continuades, amb l’objectiu de lluitar contra la pèrdua de visió que és conseqüència d’una pràctica mèdica molt habitual que aplica tractaments insuficients i a curt termini.
A partir del 2006 es va centrar en l’estudi de l’etapa final de la forma atròfica de la DMAE (atròfia geogràfica, AG). AIxí, va idear i va codissenyar el primer assaig de fase I per a aquesta malaltia amb teràpia anticomplement (Zymura, Ophthotech). Es dedica especialment a identificar subfenotips, a descriure el desenvolupament de la malaltia i a desenvolupar biomarcadors. Es dedica de manera especial a investigar la fisiologia patològica de la malaltia, tal com mostra una publicació recent en què exposa una hipòtesi nova sobre el cicle viciós que caracteritza el desenvolupament de l’AG i en què tenen un paper clau la toxicitat dels dipòsits de druses i l’activació de l’epiteli pigmentari de la retina.
Pertany a diversos grups de recerca, entre els quals figura el Consensus of Atrophy (CAM) Study Group, l’objectiu del qual és estudiar millor la variant atròfica de la DMAE. El Dr. Monés treballa de manera decidida en els objectiu específics del grup del CAM, com ara generar una classificació de l’AG a partir de la tècnica d’imatgeria OCT, desenvolupar biomarcadors i criteris de valoració rellevants per als assajos clínics, definir la patogènesi de la malaltia a partir de tècniques d’imatgeria i de correlacions histopatològiques del procés atròfic, i avaluar l’important paper que desenvolupa la DMAE neovascular no exsudativa a l’hora de prevenir l’atròfia. També és assessor científic de diverses farmacèutiques (Roche, Novartis, Ophthotech, Apellis, Kodiek, Genentech, Allegro) i de diverses companyies biotecnològiques, com ara CellCure i Reneuron en el camp de la teràpia regenerativa amb cèl·lules mare per a l’AG i per a la retinosi pigmentària, respectivament. Actualment, és membre del TALON Steering Committee, de l’European Apellis Committee i de l’EURETINA Educational Committee.
Fa poc el Dr. Monés ha participat com a investigador principal en quatre projectes col·laboratius importants finançats pel programa marc de la Unió Europea Horitzó 2020: l’EYERISK Consortium (ha desenvolupat una tasca especial en un projecte innovador d’anàlisi d’agrupaments sobre fenotip/genotip que ha arribat a unes conclusions sobre relacions gen-fenotip que encara no s’han publicat, i també ha treballat en projectes sobre modelització de la DMAE i sobre el risc de progressió de la malaltia), el LITE Consortium (biofotònica, ha participat en la construcció i la validació per a ús mèdic d’un oftalmoscopi d’escaneig làser amb òptica adaptativa en col·laboració amb l’Institut de Ciències Fotòniques [ICFO]), el PRO4VIP Consortium (un projecte per a compartir metodologies innovadores en l’àmbit oftalmològic) i l’ADVANCECAT Consortium (s’ha generat un model porcí amb AG i se li ha trasplantat, amb èxit, cèl·lules humanes iPSC-RPE).
Ha publicat nombrosos articles en revistes científiques amb avaluació d’experts i en llibres especialitzats, i ha fet més de tres-centes xerrades en congressos i trobades internacionals. El Dr. Monés forma part de dotze institucions científiques i és un dels pocs especialistes en retina que pertany a les quatre associacions més importants dedicades a la retina: la Macula Society, la Retina Society, el Club Jules Gonin i l’American Society of Retina Specialists.