DARK

Hi ha estudis que postulen que la presència de dipòsits drusenoides pot impedir un correcte transport de molècules entre els fotoreceptors i l’epiteli pigmentari de la retina. Diversos estudis longitudinals han revelat que les druses reticulars són fortes predictores de progressió tant de DMAE neovascular com d’atròfia geogràfica, de manera que creix l’interès en la comprensió del paper que exerceixen aquests tipus de druses en la patogènesi de la DMAE. L’objectiu principal d’aquest estudi és comparar el percentatge de pacients amb druses toves o reticulars que pateixen alteracions en la funció d’adaptació a la foscor en comparació d’un grup de control de retina sana.

Aquest estudi també pretén quantificar les diferències en el temps d’adaptació a la foscor entre els subjectes amb druses toves i druses reticulars. És per això que s’establirà i es compararà la mitjana del temps d’adaptació a la foscor (rod intercept time) per a cada subgrup. El mesurament d’aquesta variable es durà a terme amb l’instrument AdapDx (Maculogix®).