Anar a la navegació principal Anar al contingut principal Anar al peu de pàgina

La malaltia de la retinosi pigmentària: quines són les investigacions que s’estan realitzant

Pedro de la Villa, UAH

La retinosi pigmentària (RP) és un grup de malalties oculars genètiques caracteritzades pel dany progressiu dels fotoreceptors (fonamentalment els bastons) i de l’epiteli pigmentari de la retina (EPR). A nivell funcional, els símptomes habituals són la pèrdua progressiva del camp visual a la mitja perifèria i la ceguesa nocturna. És la malaltia hereditària de la retina més freqüent, afecta aproximadament a 1 de cada 4.000 persones i en una minoria dels casos s’associa a alteracions neurològiques, metabòliques o cardíaques, entre d’altres

La causa de la retinosi pigmentària és la mutació en un o més gens que s’encarreguen de formar les proteïnes necessàries pel desenvolupament dels fotoreceptors. Actualment, més d’un centenar dels aproximadament 260 gens associats amb malalties hereditàries de la visió són responsables de l’aparició de la retinosi pigmentària. Si bé l’aspecte del fons d’ull permet fer un diagnòstic preliminar, la mutació concreta i el patró d’herència de la malaltia (autosòmica dominant, recessiva, lligada al cromosoma X) estan relacionades amb el pronòstic visual del pacient.

En l’actualitat, la identificació del gen responsable de la malaltia és un aspecte fonamental del maneig clínic del pacient amb retinosi pigmentària, com ha recolzat l’American Academy of Ophthalmology. S’estima que en tres de cada quatre casos de malalties hereditàries de la visió es pot identificar el gen responsable1. Això permet no només la confirmació del diagnòstic, sinó també establir la correlació genotip/fenotip (vincular una determinada mutació en un gen específic amb un aspecte concret del fons d’ull), oferir un pronòstic més acurat i, en el futur proper, indicar un tipus de tractament o un altre.

Un bon exemple d’aquest darrer aspecte és l’amaurosi congènita de Leber, una forma congènita de retinosi pigmentària. Aquesta malaltia està causada per mutacions en el gen de l’RPE65, i representa la primera entitat en la que la FDA (Food and Drug Administration, l’entitat responsable de l’aprovació de nous fàrmacs als EUA) ha aprovat la teràpia gènica en una malaltia ocular: Luxturna® (voretigene neparvovex, d’Spark Therapeutics). Fonamentalment, el que fa aquest tractament és substituir el gen anormal per una còpia correcta de l’RPE65, de manera que es restableixi al menys part de la funcionalitat perduda. Aquesta estratègia es podria aplicar a altres formes de retinosi pigmentària, i hi ha diferents assajos clínics en marxa que utilitzen aquest principi.

La teràpia gènica és molt prometedora quan la malaltia es detecta aviat, abans que s’hagi produït un dany extens en el teixit retinal. Les alternatives terapèutiques en pacients amb danys més extensos impliquen el reemplaçament del teixit perdut per empelts de nou teixit mitjançant, per exemple, l’ús de cèl·lules mare (cèl·lules capaces de transformar-se en qualsevol tipus de teixit, com per exemple fotoreceptors o EPR, que llavors s’implanten a la localització on el teixit ja està degenerat)2. Una altra alternativa per pacients amb un dany molt extens i pèrdua molt severa de la visió són els dispositius de visió artificial com l’Argus II® (Second Sight Medical Products)3, en el que els pacients porten unes ulleres especials en les que es munta una petita càmera amb un processador de vídeo que converteix les imatges en uns patrons d’estimulació que s’envien a un microxip implantat a la retina.

En l’actualitat, investigadors de la Barcelona Macula Foundation (BMF) han iniciat el projecte DRUG4SIGHT* finançat per La Caixa amb l’IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya) i altres entitats d’àmbit estatal per desenvolupar nous fàrmacs en pacients amb degeneracions de la retina. El paradigma d’aquest projecte és completament diferent de les altres aproximacions terapèutiques. Aquí es pretén descobrir i caracteritzar una sèrie de fàrmacs que puguin estimular proteïnes encara presents en la retina degenerada i fer actuar les cèl·lules romanents no degenerades com a fotoreceptors, cèl·lules sensibles a la llum. Els resultats preliminars són prometedors, però caldrà confirmar-los en models animals amb un sistema visual més semblant al de l’ésser humà.

Bibliografia

  1. Stone EM et al. Clinically focused molecular investigation of 1000 consecutive families with inherited retinal disease. Ophthalmology 2017; 124: 1314-31.
  2. Gagliardi G et al. Photoreceptor cell replacement in macular degeneration and retinitis pigmentosa: a pluripotent stem cell-based approach. Prog Retin Eye Res 2019; 71: 1-25.
  3. Da Cruz L et al. Five-year safety and performance results from the Argus II retinal prosthesis system clinical trial. Ophthalmology 2016; 123: 2248-54.

*El projecte DRUG4SIGHT ha rebut el suport de “la Caixa” (ID 100010434), segons l’acord LCF/PR/ HR19 / 52160010.

Autor: Marc Biarnés OD MPH PhD, membre de l’equip d’investigació de la BMF.

Peu de la fotografia superior: Secció transversal de retina de conill adult. Marcatge immunocitoquímic amb anticossos específics per a les cèl·lules bipolars (vermell), processos de les cèl·lules horitzontals (verda) i cèl·lula ganglionar (violeta). Es mostra en blau el marcatge dels nuclis cel·lulars de les capes nuclear externa i nuclear interna. S’aprecia un marcatge inespecífic dels segments externs dels fotoreceptores i de la capa plexiforme interna.
Crèdit de la imatge: Pedro de la Villa, Universidad de Alcalá.

La recerca és l'única solució de futur per lluitar contra la ceguesa

Només amb el teu ajut ho podrem fer possible. Ajuda'ns a ajudar-te!

Col·labora-hi