Teràpies avançades amb cèl·lules mare per a malalties degeneratives de la retina

La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és la causa més comuna de ceguesa en persones majors de 50 anys en països desenvolupats. En una de les fases tardanes de la malaltia es produeix l’atròfia geogràfica (AG). En aquest estadi és quan té lloc la pèrdua progressiva de les cèl·lules de l’epiteli pigmentari de la retina (EPR) juntament amb la degeneració secundària dels fotoreceptors, la qual cosa dona lloc a la pèrdua de la visió central.

A més, la DMAE en la seva variant atròfica, no té tractament en l’actualitat, estimant-se que l’any 2020 afectarà a 196 milions de persones a tot el món. Motiu pel qual, avui dia, la recerca en teràpies avançades per a malalties de la visió és un tema de gran interès científic.

La Barcelona Macula Foundation (BMF), com a soci del projecte europeu ADVANCE.CAT, porta anys apostant per la recerca de la teràpia cel·lular amb finalitats regeneratives. Des de l’inici del projecte, al 2016, fins a l’actualitat, la BMF, al costat del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), el Banc de Sang i Teixits (BST) i la Universitat Miguel Hernández (UMH), han validat la capacitat de les cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC) per diferenciar-se en cèl·lules d’EPR i per implantar-se i sobreviure en la retina d’un model animal. Aquesta recerca s’ha desenvolupat en la Preclinical Eye Research Unit, unitat liderada per la BMF i Specipig.

Les iPSC es van obtenir en el laboratori a partir de cèl·lules somàtiques mitjançant reprogramació cel·lular. Aquestes cèl·lules, amb la capacitat de diferenciar-se en molts tipus cel·lulars, es van diferenciar a EPR i se’ls va sotmetre a estrictes controls de seguretat per evitar la futura aparició de teratomes en el teixit tractat.

Foto principal: Investigadors de la BMF i de Specipig en la Preclinical Eye Research Unit. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 1) Anna Duarri, investigadora del CMRB treballant amb cèl·lules mare. 2) Cèl·lules d’EPR al microscopi confocal. 3) Cèl·lules d’EPR al microscopi electrònic de rastreig. 4) Dr. Monés realitzant una injecció subretiniana. 5) Imatge d’infraroig del fons d’ull de l’animal després d’induir un àrea d’atròfia. 6) Tinció inmunohistoquímica d’una retina animal atròfica.

Un cop seleccionades les poblacions de cèl·lules diferenciades de la més alta puresa es van iniciar els assajos en models animals. El model seleccionat és un model porcí que reprodueix algunes de les característiques de l’AG humana mitjançant la injecció subretiniana de iodat sòdic. Les cèl·lules EPR es van injectar en l’espai subretinià de la retina danyada, tant dins com fora de l’àrea de la lesió induida pel iodat sòdic. L’ull contralateral es mantenia com a control sense tractament.

Després de tres mesos de seguiment de l’estructura de la retina mitjançant tomografia de coherència òptica (OCT), fons autofluorescent (FAF) i retinografies, es va realitzar l’estudi histopatològic per avaluar la seguretat, integració i supervivència de les cèl·lules.

Un cop acabat el treball conjunt de les institucions implicades s’ha demostrat que les cèl·lules hiPSC-EPR implantades són capaces d’integrar-se en la retina sana i de formar una monocapa epitelial. D’altra banda, també s’ha vist que la capacitat d’integració d’aquestes cèl·lules no és òptima a la zona atròfica i en tot cas s’integren de forma puntual.

Aquests fets, en un context clínic, podrien sostenir la hipòtesi que l’ús de les iPSC-ERP podrien tenir la capacitat d’integració fora dels límits de la GA, la qual cosa potencialment podria tenir efectes tròfics o de suport a les cèl·lules natives contribuint, així, a la supervivència cel·lular i alentint la progressió de l’atròfia.

L’objectiu traslacional, en un període de mig termini, serà intentar promoure un assaig clínic Fase I per avaluar la seguretat d’aquesta teràpia cel·lular i, posteriorment, començar una segona Fase per intentar evidenciar el retard de la progressió de la malaltia.

Autor: Eduardo Rodríguez