La BMF, membre del Consorci internacional EYE-RISK, identifica subgrups en la Degeneració Macular Associada a l’Edat atròfica

La Barcelona Macula Foundation és una de les 12 entitats internacionals que formen part del Projecte Europeu Exploring the combined role of genetic and non-genetic factors for developing AMD: A systems level analysis of disease subgroups, risk factors, and pathways (EYE-RISK).

Aquest projecte de recerca d’àmbit europeu duu a terme la investigació sobre les causes inicials de la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE) per poder conèixer, no només els seus orígens, sinó també els diferents factors de risc genètic i no genètic que causen aquesta patologia. El projecte s’emmarca en el Programa Horizon 2020, un marc de treball estratègic per a les feines de recerca i desenvolupament (R+D) de la Comissió Europea.

Actualment, la Unió Europea compta amb 91 milions de persones de més de 65 anys i aquest nombre es preveu que augmenti fins els 127 milions el 2020. La DMAE és la primera malaltia ocular que produeix la ceguesa, i el creixement del nombre d’afectats permet plantejar escenaris més greus donada la llargada de l’esperança de vida. Actualment s’estima que, a nivell mundial, fins a 196 milions de persones podran patir DMAE al 2020, i que el número d’afectats podria augmentar fins als 288 milions al 2040.

La prevalença de la fase avançada de la DMAE augmenta amb l’edat i és d’entre un 1,5% a un 3,5% en les poblacions europees més grans de 65 anys o, el que és el mateix, fins a 18 milions de persones. Pel que fa a la forma no tractable encara de la DMAE, l’atròfica geogràfica (AG), pot afectar a més del 20% dels individus de 85 anys d’edat. La DMAE és doncs, avui per avui, una de les principals causes de discapacitat visual. I és la que més ha crescut en els darrers 20 anys al món occidental.

El projecte EYE-RISK utilitza dades epidemiològiques que descriuen el fenotip clínic, la genètica molecular, l’estil de vida, la nutrició i la imatge de la retina en profunditat i els biobancs per proporcionar 3 idees principals i necessàries per a la prevenció i el tractament de llarga durada de la DMAE:

1. Desenvolupament d’algoritmes robustos que utilitzen factors de risc genètics i no genètics per identificar els riscos personalitzats de desenvolupar DMAE humida i seca avançada.

2. Identificació de nous biomarcadors per a una major qualificació de riscos de patir la malaltia.

Aquests dos primers punts s’utilitzaran per a elaborar recomanacions mèdiques preventives per als subgrups d’alt risc dels pacients amb DMAE.

3. Identificació dels conductors o vies biològiques moleculars pertinents per a l’inici i la progressió de la DMAE avançada i que s’utilitzen per identificar i validar les noves dianes terapèutiques.

La BMF està involucrada en la majoria dels grups de treball que es van definir a l’inici d’aquest projecte europeu i, més específicament, està liderant la recerca de subgrups de pacients amb AG (els anomenats fenotips). Aquests permeten, entre d’altres aspectes, diferenciar els progressors ràpids dels lents i, per tant, identificar els pacients que poden beneficiar-se més de la seva inclusió en nous assaigs clínics, que estan en curs arreu del món.

El Director Mèdic de la Barcelona Macula Foundation, Dr. Jordi Monés, considera que «el projecte EYE-RISK té uns objectius ambiciosos i els pacients, per primera vegada, podran beneficiar-se de les proves genètiques i obtenir recomanacions personalitzades. L’impacte social del projecte és molt important, ja que aquesta malaltia té una prevalença enorme i una millora en aquest àmbit serà d’un gran avenç.»

El projecte internacional EYE-RISK també compta amb els treballs d’investigació del Dr. Marc Biarnés, Doctor en Biomedicina i Coordinador d’Assaigs Clínics i Epidemiologia Clínica de la BMF . Les dades de l’estudi clúster dut a terme han permès determinar si, a partir de les característiques del fons d’ull segons diferents tècniques d’imatge, elspacients amb AG poden ser classificats en subgrups (els anomenats fenotips) amb taxes de creixement diverses, fet que seria de gran utilitat clínica.

Després d’una curosa selecció de pacients inclosos en un estudi longitudinal amb seguiment, se’ls va realitzar diferents proves d’imatges (retinografia, autofluorescència, tomografia de coherència òptica, etc.) per poder caracteritzar les següents alteracions del fons de l’ull: la presència massiva de druses toves, presència de druses reticulars, atrofia foveal, autofluorescència (AF) elevada, color grisós de l’atròfia a l’AF i també l’espessor coroïdal subfoveal.

Les feines d’anàlisis es van dividir en dues parts. La primera va fer ús de l’anàlisi del clúster (una tècnica estadística que permet l’assignació dels diferents pacients a grups segons la seva similitud) per a la formació de grups. En una segona part es va valorar si hi havia diferencies en les característiques dels fons d’ull entre els diferents grups generats a partir de l’anàlisi previ.

Dels 211 pacients estudiats, finalment es va incloure un ull de 79 pacients que complien els criteris d’elegibilitat per l’estudi. L’anàlisi clúster va suggerir un número òptim de 4 grups que va mostrar diferències en les taxes de creixement (0.85, 2.06, 2.34 i 3.93 mm2/any; p=0.0001, segons el test de Kruskal-Wallis), així com en cadascuna de les característiques d’imatge avaluades (p≤0.003).

Com a conclusió cal destacar que es van identificar 4 fenotips en l’AG amb creixements diferents entre els grups. Això permet doncs oferir un pronòstic individualitzat, molt més precís i, a l’hora, de nir també millor els criteris per escollir la inclusió dels pacients als assajos clínics. D’altra banda, les diferències trobades entre grups podrien suggerir diferents mecanismes pels que es desenvolupa la malaltia, com estrès oxidatiu o problemes vasculars.

El projecte EYE-RISK compta amb la presència activa de l’equip d’investigació de la Barcelona Macula Foundation i d’altres 11 partners mundials: L’Eberhard Karls Universität de Tübingen (Alemanya), l’Erasmus Universitair Medisch Centrum de Rotterdam (Holanda), la Fundació Centre de Regulació Genòmica (Catalunya), l’Stichting Katholieke Universiteit de Nijmegen (Holanda), l’Université de Bordeaux (França), l’University College London (Regne Unit), la PRO RETINA Deutschland d’Aachen (Alemanya), AYOXXA Biosystems GmbH de Colònia (Alemanya), la F. Hoffmann-La Roche AG de Basilea (Suïssa), la Moorfields Eye Hospital NHS Foundation Trust de Londres (Regne Unit), i la Fundación Pública Andaluza Progreso y Salud de Sevilla (España).

EYE-RISK ha rebut finançament del programa Horizon 2020 de la Unió Europea sota el Grant Agreement no. 634479.