Anar a la navegació principal Anar al contingut principal Anar al peu de pàgina

El rol del microbioma en la salut ocular

La microbiota és el conjunt de microorganismes (bacteris, fongs, virus, etc..) que habiten en diferents parts del nostre cos. Viuen majoritàriament en l’intestí (entre 500-1.000 espècies diferents) però també en la pell, la vagina o la boca, generant un ecosistema anomenat microbioma. Fins fa uns anys es creia que aquests petits inquilins que conviuen amb nosaltres pertanyien al regne vegetal i per això, durant quasi un segle, ens vam referir a ells com a flora intestinal.

Els nadons comencen a impregnar-se d’aquesta microbiota ja dins l’úter matern1. Diferents especies colonitzaran el seu cos en néixer i iniciar la lactància. A mesura que l’infant iniciï l’alimentació, es posi malalt, prengui antibiòtics o canviï el lloc de residència, aquests microorganismes variaran en quantitat i diversitat. I així, al llarg de la vida, anirà modificant la composició del seu microbioma2.

Cada individu acull un microbioma únic i fonamental per la vida, que tindrà -en combinació amb la seva genètica- un rol clau tant en la salut com en la malaltia.

El microbioma participa en processos com la digestió, la producció de vitamines, la regulació d’estats inflamatoris i la diferenciació entre microorganismes patògens i no patògens. El sistema immunitari i el microbioma mantenen un diàleg constant però, quan aquesta relació es desequilibra, es poden iniciar processos patològics.

La predisposició genètica és la probabilitat de desenvolupar una determinada malaltia en base a la codificació genètica d’una persona. Aquesta informació amb la que naixem contribueix al desenvolupament d’una malaltia, però no la causa directament. Així doncs, un microbioma malmès per factors com la mala alimentació, la presa incontrolada d’antibiòtics, el tabac o l’estrès, és incapaç d’impedir als individus genèticament predisposats a que desenvolupin certes malalties4. De la mateixa manera, sabent que el microbioma és potencialment modificable, canvis en l’estil de vida poden reduir el risc a patir malalties en persones amb certa predisposició genètica3.

Actualment, es coneix la relació de la microbiota intestinal en malalties neurodegeneratives com el Parkinson o l’Alzheimer, en trastorns del neurodesenvolupament com el trastorn de l’espectre autista (TEA)5 o en síndromes metabòlics com la diabetis tipus II. De fet, la modificació de la microbiota intestinal a través de la dieta es pot considerar un dels objectius per a les síndromes metabòliques (obesitat, diabetis tipus II…).

Estudis recents suggereixen que el microbioma també pot tenir un paper important en malalties oculars com la uveïtis6 o la degeneració macular associada a l’edat  (DMAE) exsudativa7. El que encara s’ha de demostrar en molts casos és si els canvis observats en la microbiota, són la causa o la conseqüència de la malaltia.

Cal, doncs, seguir investigant per poder entendre quin és el rol del microbioma en malalties com la DMAE tant per comprendre el mecanisme d’acció d’aquesta com per prevenir o personalitzar els tractaments. La Barcelona Macula Foundation, en estreta col·laboració amb l’Institut de la Màcula i el Centre de Regulació Genòmica, han dissenyat un estudi per estudiar les diferències entre el microbioma dels pacients amb DMAE i els subjectes sans i així continuar aportant coneixement en aquest camp.

Avui se celebra el Dia Mundial del Microbioma, una iniciativa del APC Microbiome Ireland #WorldMicrobiomeDay que té com objectiu conscienciar la població del important paper que jugar aquest ecosistema a la salut. La Barcelona Macula Foundation subscriu també aquest propòsit.

REFERÈNCIES

  1. Collado, M. C. et al. Human gut colonisation may be initiated in utero by distinct microbial communities in the placenta and amniotic fluid. Sci. Rep. 6, 23129 (2016).
  2. Stewart, C. J. et al. Temporal development of the gut microbiome in early childhood from the TEDDY study. Nature 562, 583–588 (2018).
  3. U.S. National Library of Medicine. Mutations and Health. Help Me Understand Genet. (2016).
  4. Blum, H. E. The human microbiome. Adv. Med. Sci. 62, 414–420 (2017).
  5. Shivani Ghaisas et al. Gut microbiome in health and disease: linking the microbiome- gut-brain axis and environmental factors in the pathogenesis of systemic and neurodegenerative diseases. Pharmacol. Ther. 158, 52–62 (2016).
  6. Peña, M. et al. Focos sépticos bucales en pacientes con uveítis. MEDISAN 16, 1852–1860 (2012).
  7. Zinkernagel, M. S. et al. Association of the intestinal microbiome with the development of neovascular age-related macular degeneration. Sci. Rep. 7, 1–9 (2017).

Autora: Míriam Garcia

La recerca és l'única solució de futur per lluitar contra la ceguesa

Només amb el teu ajut ho podrem fer possible. Ajuda'ns a ajudar-te!

Col·labora-hi