Teràpies avançades i avanços tecnològics a EURETINA 2017

El Congrés EURETINA 2017, celebrat a Barcelona el mes setembre passat, va recollir els últims avanços en l’àmbit de l’oftalmologia. El Dr. Jordi Monés va exercir de moderador de dos sessions de l’Eurotimes Satellite Education Programme i va presentar comunicacions i ePosters. Podeu consultar les activitats dels professionals de la BMF i de l’Institut de la Màcula aquí.

A continuació ressenyem els més destacats en teràpies avançades i les tecnologies associades.

Stem Cells: un nou enfocament

La teràpia cel·lular amb cèl·lules mare o Stem Cells és una eina útil i representa un nou enfocament en la teràpia regenerativa per a malalties que encara no tenen cura.

Actualment hi ha diversos estudis que es porten a terme, que utilitzen tant les cèl·lules mare embrionàries (ESC) com cèl·lules mare de pluripotència induïda (iPSC) en pacients amb la malaltia de Stargardt i degeneració macular associada a l’edat (DMAE) neovascular i atròfica: hiPSC-derived RPE sheets in AMD (RIKEN), hESC derived RPE in acute wet AMD (Pfizer), hESC derived RPE cells in Stargardt macular dystrophy and AMD (Astellas).

Edició gènica

L’edició gènica és molt més factible tant in vitro com in vivo, gràcies al sistema CRISPR/CAS. Aquesta tècnica avantguardista d’edició gènica permet l’estudi de la funció i edició de gens de manera precisa.

Optogenètica i RP

Estudis duts a terme en ratolins amb una combinació de tècniques d’optogenètica i transplantament de fotoreceptors demostren que la reactivació genètica de cons restaura la resposta visual en la retinosi pigmentària (RP).

Models predictius

Estudis genètics demostren que hi ha gens com l’ARMS2 o el Factor del complement H (CFH) que s’expressen en diverses patologies oculars, com a la coroidopatia serosa central (CSC) i a la DMAE. Tot i això, continuen sent malalties fenotípica i genèticament diferents.

Les variants genètiques poden usar-se per generar models predictius per detectar i intervenir en les patologies abans que arribin a produir ceguesa.

Monòcits i DMAE

S’ha demostrat que hi ha diferències a nivell de monòcits en la DMAE neovascular i l’atròfica. En la DMAE neovascular, un percentatge més gran de monòcits non-classical (CD14+/CD16++) i monòcits intermediates (CD14++/CD16+) produeixen efecte pro-angiogènic i pro-inflamatori. Per altra banda, en la DMAE atròfica, la població de monòcits classical (CD14++/CD16-) o fagocítics és més alta.

Implants electrònics

Els implants i dispositius electrònics també van tenir prota-gonisme a EURETINA. Actualment existeixen tres sistemes de pròtesis electròniques retinianes a Europa: Alpha-AMS, Argus II i PIXIUM. Aquests dispositius, a dia d’avui, són capaços de restaurar una mica de visió en pacients amb retinosi pigmentària. A més, presenten molts avantatges: no hi ha problemes amb reaccions immunològiques, se n’ha provat la seguretat, no és necessària la formació de sinapsis com podria passar amb els transplantaments cel·lulars, i tampoc requereix que l’epiteli pigmentari de la retina estigui intacte.

No obstant, encara està per determinar quantes vegades es podran canviar els implants, degut al risc quirúrgic que comporten i al cost d’aquests dispositus.

Ús de la intel·ligència artificial

Cada vegada més, la intel·ligència artificial es va intercalant en tots els camps d’estudi. El Moorfields Eye Hospital de Londres i Google DeepMind col·laboren en un projecte de Machine Learning per generar un algoritme que detecti els signes primerencs de malalties com la DMAE neovascular o la retinopatia diabètica. L’èxit d’aquesta tecnologia podria augmentar enormement la velocitat i la precisió del diagnòstic d’aquestes patologies, i evitar així la pèrdua de visió de milers de pacients.

IBM Watson, un sistema informàtic d’intel·ligència artificial capaç d’entendre, raonar, aprendre i interactuar, ha estat utilitzat en el camp de l’oncologia per assessorar els experts i reduir el temps d’avaluació dels pacients. Actualment, IBM Watson està sent entrenat en el camp de l’oftalmologia per detectar i identificar malalties oculars com el glaucoma.

Aquestes eines d’intel·ligència artificial obren el debat de com han de ser utilitzades. Uns creuen que haurien d’utilitzar-les directament els metges especialistes. D’altres sostenen que l’aplicació seria més adequada en atenció primària, perquè des d’allà derivessin en els pacients al metge especialista.

Eduardo Rodríguez, MSc, membre de l’equip d’investigació de la BMF