El Dr. Monés descriu l’origen i l’evolució de la DMAE i tots els factors involucrats en el marc del 15th ISOPT Clinical
El Dr. Jordi Monés MD, Ph.D. -director, investigador principal i un dels patrons fundadors de la Barcelona Macula Foundation- va ser un dels protagonistes del 15th ISOPT Clinical. El Dr. Monés va presentar una completa revisió de la patogènesis de la DMAE i de les noves teràpies per tractar les malalties de la retina, com la teràpia gènica
El Dr. Jordi Monés MD, Ph.D. -director, investigador principal i uns dels patrons fundadors de la Barcelona Macula Foundation (BMF)- va ser un dels protagonistes en el prestigiós 15th International Symposium on Ocular Pharmacology and Therapeutics Clinical: The Retina Chapter (ISOPT Clinical), punt de trobada per analitzar les teràpies i els tractaments farmacològics d’aquesta especialitat celebrat a València entre el 7 i el 9 de novembre. El Dr. Monés va oferir tres conferències. A la primera, amb el títol “Simultaneous neutralization of angiopoietin-2 (Ang-2) and vascular endothelial growth factor-A (VEGF-A) with faricimab: a review of the phase 2 clinical trials in neovascular age-related macular degeneration (nAMD) and diabetic macular edema (DME)”, va revisar els resultats positius recents de Faricimab, el primer anticòs biespecífic que es dirigeix al mateix temps a dues citocines diferents: la angiopoietina-2 i el VEGF-A. Amb aquest enfocament dual, el fàrmac ha demostrat una durabilitat molt més llarga que els medicaments anti-VEGF per a la degeneració macular associada a l’edat neovascular (nDMAE) actualment disponibles i una eficàcia major a més de la durabilitat per l’edema macular diabètic (EMD).
Les altres dues presentacions van ser “Review the pathogenesis of AMD and the pathways to CNV and GA” i “Novel gene therapy approaches for inherited retinal diseases”, en les quals va analitzar la hipòtesi del drusen Ooze i la teràpia gènica per a les malalties de la retina.
“Review the pathogenesis of AMD and the pathways to CNV and GA” va estar emmarcada en una taula rodona sobre degeneració macular associada a l’edat (DMAE). El Dr. Monés va revisar la patogènesis altament complexa d’aquesta patologia, descrivint de manera exhaustiva l’origen i evolució d’aquesta malaltia, així com tots els factors que estan involucrats en ella i les múltiples vies interconnectades a la CNV i GA, assenyalant els aspectes més crucials on dirigir futures teràpies.
En aquest sentit, el Dr. Jordi Monés MD, Ph.D. va destacar que la retina és un dels teixits del cos més actius des d’un punt de vista metabòlic i amb un gran estrès oxidatiu. Això, juntament amb una predisposició genètica a la sobreactivació del complement, a un metabolisme anormal dels lípids i a un dany mitocondrial primari, condueix a una deposició de productes tòxics fruit de la peroxidació lipídica, la qual cosa desencadena una cascada inflamatòria que finalment causa la mort cel·lular.
“A més d’enfocar-se en la inflamació mitjançant teràpies anticomplement, altres factors clau a abordar són la peroxidació lipídica, la regulació del metabolisme lipídic anormal de l’RPE i l’estrès oxidatiu mitocondrial. A més, independentment de l’alteració primària, dirigir el tractament a les druses i a la deposició lipídica a la membrana de Bruch aturaria el cicle tòxic viciós de l’activació de l’inflamasoma i la mort de l’RPE pel material filtrat des de les druses a través de defectes en l’RPE (drusen Ooze)”, segons el Dr. Jordi Monés MD, PhD.
En la conferència “Novel gene therapy approaches for inherited retinal diseases”, el Dr. Jordi Monés va presentar l’estratègia innovadora en Teràpia Gènica MINI GENE, d’IVERIC bio, per a superar la limitació en capacitat d’allotjament dels vectors de virus adenoassociats a gens d’una grandària inferior a 5 kb. El director mèdic de la Barcelona Macula Foundation va explicar que és “un enfocament molt prometedor per a les malalties hereditàries de la retina en les que estan implicats gens molt grans, com en la malaltia de Stargardt, que encara no s’han pogut abordar amb teràpia gènica a causa d’aquesta important limitació. Hi ha expectatives molt prometedores per tractar de prevenir la progressió d’aquesta patologia i la pèrdua de visió entre la població jove afectada”, va afegir el Dr. Jordi Monés, MD Ph.D. És calcula que probablement els assajos clínics en humans comencin en menys de cinc anys, després de validar la seguretat i l’eficàcia en models experimentals.
Altres enfocaments sobre teràpia gènica van ser la millor estratègia potencial de knock-out i reemplaçament amb el mateix vector AAV que s’aplica en la etapa preclínica per a la retinosis pigmentària autosòmica dominant associada a mutacions de la rodopsina. Amb aquesta estratègia, la supressió de la proteïna de rodopsina mutada endògena i el reemplaçament per una proteïna de rodopsina sana es realitza al mateix temps amb el mateix vector AAV. A més, aquest enfocament és independent de la mutació. S’espera que els assajos clínics comencin l’any 2020.
Una altra teràpia gènica que començarà all 2021 abordarà les malalties retinals relacionades amb el gen BEST-1. Curar la malaltia en gossos que pateixen de forma natural la degeneració retinal relacionada amb Best ha estat la prova de concepte que indica que la reversió / la cura d’aquesta malaltia és possible.
A més d’aquestes tres conferències del Dr. Jordi Monés MD, Ph.D., la representació de la Barcelona Macula Foundation es va completar amb la Dra. Lucia Lee Ferraro MD, oftalmòloga i investigadora, que va participar en el 15th ISOPT Clinical amb la presentació sota el títol “Transplantation of human iPS cells-derived RPE cell suspension into the subretinal space of a swine model of geographic atrophy”, vinculada al projecte ADVANCE(CAT). D’aquest projecte en forma part la Barcelona Macula Foundation juntament amb la Universitat de Barcelona (UB), el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), la Fundació Leitat, el Banc de Sang i Teixits (BST), Ferrer Internacional, Bioiberica, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), la Fundació Bosch i Gimpera (FBiG) i la Fundació Institut d’Investigacions en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP).